El Periódico
El músic, excomponent dels de Palacagüina, presenta a Barnasants un disc amb poemes del barceloní Santiago Montobbio
DISSABTE, 4 DE MARÇ DEL 2017 - 18:54 CET
«Una abraçada solidària de Catalunya i Nicaragua». Així és com Carlos Mejía Godoy, el dels perjúmenes, el gran artífex de la nova cançó nicaragüenca, defineix les composicions de La libertad y el mar son una música, últim disc d’Ofilio Picón, que actua aquesta tarda (19.00 hores) al Harlem Jazz Club, en el marc del cicle Barnasants. Picón, cirurgià reconvertit en músic i escriptor que entre el 1988 i el 2003 va militar a Los de Palacagüina, el grup que acompanyava Carlos Mejía Godoy, ofereix un espectacle basat en els poemes del barceloní Santiago Montobbio.
Ofilio Picón, que es presenta a veu i guitarra, és un especialista a musicar versos aliens. Ho ha fet amb poemes de Rubén Darío (a qui va dedicar tot un disc, Darío en la memoria del milenio), Gioconda Belli, Isolda Hurtado, Alfonso Cortés i Salomón de la Selva, entre altres. El músic nicaragüenc va entrar en contacte amb l’obra de Montobbio a través de la germana d’aquest, Elena, que treballava com a cooperant a Managua, i va quedar encisat de «la frescor i la modernitat» dels versos de l’escriptor català fins al punt de dedicar tres anys a convertir-los en cançons.
«A Santiago vaig trobar una novetat i una sinceritat úniques», assenyala Picón, que admet que el va sorprendre descobrir que l’obra de Montobbio havia merescut paraules d’elogi d’autors tan consagrats com són Juan Carlos Onetti, Ernesto Sábato, Carmen Martín Gaite i José Ángel Valente. A través d’internet, els dos artistes van iniciar una col·laboració que finalment va cristal·litzar en la gravació de les 12 cançons de La libertad y el mar son una música, en què van participar una desena de músics nicaragüencs, inclosos dos fills de Picón.
NOU LLIBRE
Santiago Montobbio, poeta de ritme discontinu que ha vist la seva obra traduïda a l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el portuguès, el romanès i el danès, va debutar el 1989 amb el llibre Hospital de inocentes, al qual van seguir poemaris com Ética confirmada (1990), Los versos del fantasma (2003) i El anarquista de las bengalas (2005). El seu últim llibre, publicat aquest mateix any, porta per títol La lucidez del alba desvelada (Los Libros de la Frontera) i és una col·lecció de poemes que presentarà demà en la seu de la SGAE a Barcelona, en un acte en què també participarà Ofilio Picón.
